Cabell d'Àngel, Scones Anglesos i Alguns Records d'Infantesa

De records d'infantesa en tinc molts i molts d'aquests records estan relacionats amb la meva familia, amb els meus germans i amb els meus pares. Però com que fa poc ha sigut el dia de la mare, avui vull parlar de la meva mare.

Recordo i sempre li estaré agraïda l'amor i la gran dedicació cap a mi i als meus germans, sempre pensant en la nostra felicitat.

La meva mare sempre ha sigut molt activa, a part de treballar i de portar tota la logística familiar, que ja sabeu que és com fer varies feines alhora: taxista, cuinera, infermera, psicòloga... Encara li quedava temps i humor per organitzar activitats i jocs per distreure'ns.

La recordo molt a la cuina, erem cinc i hi havia gana. Tot i que treballava ella s'organitzava i sempre vem menjar molt bé. Una de les coses que feia sovint era fer conserves, porta molta feina però després en gaudeixes durant molt temps. En feia de molts tipus: de tomàquet, de bolets, d'olives, d'anxoves, melmelades...

També feia conserva de cabell d'àngel i aquí els fills hi teniem un paper molt important: nosaltres erem els responsables de tirar-les ben fort contra el terra i trencar-les a trossos. Després es rentaven i cap a l'olla.

Jo no n'havia fet mai pel meu compte i feia molts anys que no veia aquest tipus de carbassa. Aquest hivern passat, anant a comprar verdura a un pagès, en vaig trobar. Vaig arribar a casa i vaig fer el mateix ritual que fèiem quan erem petits, volguent reviure aquells moments.

L'altre dia tenia ganes de fer scones anglesos i vaig pensar que no hi havia res millor que

acompanyar-los amb una bona mantega i amb el cabell d'àngel que havia fet.

Dedicat a tu!

Mousse de Formatge amb Gers

Després de la marató de dinars i sopars que reprenta el Nadal, després de menjar de tot i més, he necessitat unes quantes setmanes tranquil·les abans de començar a pensar en fer alguna cosa dolça.

He començat amb una recepta senzilla i lleugera, mousse de formatge. És una recepta base que formava part d'un postre que vem fer a la Hofmann l'any passat. Permet moltes variants, es pot fer amb mató, mascarpone, recuit...

Amb aquestes quantitats en surt bastant i quan s'em van acabar els motlles que normalment faig servir per la mousse, vaig començar a omplir tots els pots i potets que trobava per casa.

Una part la vaig congelar i l'altra ens la vem menjar acompanyada d'uns gers...

Antigua Casa Figueras

Els meus orígens per part paterna estan molt lligats a la botiga modernista Antigua Casa Figueras situada a la Rambla de Barcelona. El meu besavi, Francesc Figueras, fill d’uns fabricants de pasta, va heretar el negoci familiar que els seus pares havien fundat l’any 1820. Aquest negoci incloïa la botiga de la Rambla, molt a prop de la Boqueria. A la botiga s’hi venia tota mena de pasta, purés, sèmoles i farines que ells mateixos fabricaven.

Francesc Figueras va estar molt relacionat amb l’ambient cultural Modernista, de fet, el seu amic Antoni Gaudí va ser l’encarregat de fer la casa d’estiueig per a la familia Figueras coneguda com Torre de Belllesguard

L’any 1902 el meu besavi decideix fer una gran reforma a la botiga i contracta al artista modernista  Antoni Ros i Güell i als  millors artesans de l’època. La sencilla botiga es va convertir amb una joia del modernisme que destacava per la seva bellesa i per la seva qualitat. Va ser llavors quan el nom de Antigua Casa Figueras es va incrustar a la façana de la botiga amb el típic mosaic de ceràmica.

La botiga va estar en ple rendiment fins als anys 80 gràcies a les dues germanes solteres del meu avi que la van continuar. Quan van ser grans i al no tenir continuïtat, la van traspassar a la familia Escribà els quals hi van posar la famosa pastisseria.

Durant més de 100 anys les parets d’aquesta botiga han viscut  l’història de la meva familia. Hi han hagut moments feliços i moments complicats però sobretot hi han hagut moltes hores de treball , molt esforç i molta dedicació. És per això que he volgut fer un homenatge a tota la gent que ha passat per aquesta botiga posant  Antigua Casa Figueras al meu bloc.

De tant en tant m’agrada anar-hi i mentre em prenc un cappuccino, la història de la meva familia i els meus propis records em conecten amb el passat i m’inspiren per el futur.

Fins Aviat

Com ja heu pogut notar ultimament no estic gaire present en el món blocaire. Em falta temps per fer els posts com a mi m'agrada fer-los i em falta temps per seguir la llarga llista de blocs que m'agraden.

La veritat és que estic preparant un nou projecte professional i les hores no m'arriben per tot. Com que aquesta situació m'estressa he decidit donar unes vacances al blog, centrar-me en el projecte i tornar al setembre amb més tranquil.litat.

Espero que passeu tots molt bon estiu, petons!!!!

El Pound Cake de l'Adriana

Hola a tothom,

El post d’avui no estarà fet per l’Elisabet, sinó per la seva filla més petita Adriana.

Estic molt contenta de poder ensenyar-vos aquesta recepta típica del sud dels Estats Units i espero que la gaudiu i us animeu a provar-la.

 Mentre vivíem als Estats Units, a la meva classe d’anglès vam llegir el clàssic “To Kill a Mockingbird” i com a treball sobre la novel·la podíem triar de fer varies coses com per exemple escriure un llibre amb receptes típiques del sud dels Estats Units i portar una de les receptes a classe.

Com que a mi m’agrada molt cuinar i vaig pensar que així podríem fer algo juntes amb la meva mare, vaig decidir fer el recull de receptes.

El pound cake que vaig triar portar a classe va ser tot un èxit! Als meus companys i professora els hi va agradar molt el pastís ja que era molt esponjós i el punt just de dolçor.

 El dia 25 de Maig va ser l’aniversari d’una de les meves millors amigues i la meva mare em va proposar de fer aquest pastís que havia tingut tant d’èxit i escriure el post en el seu blog català i anglès, cosa que em va fer molta il·lusió.

El pastís va tornar a agradar molt, i les meves amigues em van demanar que el repetís un altre dia.

Moltes gràcies per la vostra atenció i espero que us hagi agradat.